dijous, 5 de juny del 2014

Fins la pròxima!

Estic nerviosa, fa molt temps que no passo una estoneta de la meva vida escrivint en aquest bloc. Em tremolen els dits. Us he d'explicar una cosa important. D'ara endavant, passaré més temps amb assumptes personals i com que crec que són un xic més importants, no tindré gaires moments per escriure. Per tant, aquest és l'últim text del meu bloc.
M'ha agradat molt escriure durant uns mesos, ja que he aprofitat per veure més sovint els meus avis. Aquestes tardes d'hivern, a l'Empordà, quan fa molt fred, al costat del foc, amb els avis... No puc demanar res millor!
Però la vida canvia i les coses mai són iguals, per això, a vegades has de dedicar més temps per uns assumptes i a vegades per altres cosetes.
Jo, agrairia a tots vosaltres, per seguir setmana a setmana, estoneta a estoneta, el meu bloc. M'heu fet créixer com a escriptora.
Moltes gràcies i fins aviat!

PD: Aquí teniu una foto meva, n'hi que sigui per saber quina cara tinc.



HISTÒRIA D'AMOR DELS MEUS AVIS

Tot va començar quan...

Una cosina de la meva àvia tenia una tieta que vivia a Torroella de Fluvià. Un bon dia d'estiu la cosina la va convidar a la festa Major del poble. La meva àvia entusiasmada li va dir que hi aniria.

Va arribar el dia de la festa i tothom anava molt arreglat. Van sopar a la plaça del poble i van riure molt. Tot seguit van anar a ballar. I el meu avi es va fixar amb una sola noia. Era única, bonica, brillant... Era la meva àvia. Ella vivia a Figueres, i com que el meu avi feia la Mili allà, es van tornar a trobar. El meu avi era mestre a l'escola d'Olot i els diumenges baixava a Figueres i a Torroella de Fluvià per poder veure la família i quedar amb la seva enamorada.

I aquests són alguns dels moments amorosos entre la meva àvia Maria Juandó i el meu avi Ramon Plujà.
Casament dels meus avis Ramon i Maria
Maria Juandó i Ramon Plujà amb les seves dos filles Judit i Lídia.


MARE I FILL

Maria Fàbregas Ayats, era la mare del meu avi. Va nèixer l'any 1915 a Torroella de Fluvià. Ella era una dona senzilla i de poble.

Maria Fàbregas Ayats
La Maria es dedicava a la pagesia, treballa al camp, principalment a les hortes del poble. També li apassionava fer ganxet i mitja. La meva mare la recorda passant-se tardes senceres, fent tot tipus de labors, i fins i tot encara guarda molts records d'ella: mocadors de butxaca, tovalloles, llençols...

Recordo que quan jo era petita, la meva besàvia, la meva germana i jo, sempre jugàvem a cartes. La Maria en sabia molt, normalment ens ensenyava molts jocs diferents. Era molt divertit i apassionant. L'altre dia el meu avi m'explicava que alguns diumenges a la tarda jugaven partides de cartes amb els veïns.

La Maria es va casar amb Pere Plujà i va tenir un fill, Ramón Plujà, l'any 1940. Va patir un part molt complicat perquè el seu fill pesava 5,100 Kg i just aquells dies van haver-hi unes inundacions molt fortes i no van poder-hi assistir ni la llevadora ni el metge. Al cap de dos dies, quan van calmar-se una mica les pluges, van poder arribar a la casa la llevadora i el metge, gràcies a una barca.

Penso que la Maria va ser molt bona persona, i que m'agradaria haver-la conegut, per poder aprendre moltes més coses d'ella.

dimarts, 17 de desembre del 2013

PARE I FILL

Pere Plujà Elias era el pare del meu avi. Va néixer a Torroella de Fluvià l'any 1910. Era una persona amistosa, honrada, recte i sobretot molt educada. El meu avi m'explicava que durant tota la seva vida mai l'havia sentit dir cap mena de "paraulota" o renec. I com que, d'aquest fet, en tinc una gran curiositat, m'agradaria conèixer-lo molt més.


Pere Plujà Elias (esquerra)
Maria Fàbregas Ayats
 i
Ramón Plujà Fàbregas (dreta)
Pere Plujà treballava a Obres Públiques. Era l'encarregat de les carreteres de la província de Girona. També podem afirmar que era un gran actor de teatre, tan, còmic com dramàtic. A més li agradava molt el món de la literatura. Era un bon lector i escriptor de poesia.

Un dels seus grans amics era en Jaume Feliu. Ells dos es coneixien de tota la vida, i com que vivien a la mateixa vila, podien quedar per fer petar la xerrada. Com que el meu besavi era una persona molt oberta i amistosa, tenia molts més altres amics com per exemple: en Martí Roc o en Juli Bonet.

Un dels petits detalls que sé sobre el meu besavi és que va ser ferit greument a la batalla de l'Ebre, l'any 1939. Va fer la guerra com a tinent de l'exèrcit Republicà.

Pere Plujà volia que el seu fill, Ramón Plujà Fábregas, estudiés molt i fés una carrera. Això no implicava que no l'ajudés a treballar l'hort.

Penso que moltes de les estones que el meu avi va passar amb el seu pare s'aniran descobrint a poc a poc en aquest bloc que estic escrivint i que vosaltres també acabareu llegint.

diumenge, 1 de desembre del 2013

BESCANÓ-TORROELLA DE FLUVIÀ-BESCANÓ

No sé massa coses sobre el meu rebesavi, Ramón Plujà Ferrarós. Jo, per mala sort, no el vaig poder conèixer, perquè quan jo vaig nèixer ell ja era mort. Pel que m'explica el meu avi, Ramón Plujà Fàbregas, era un especialista en l'hort. I com que a mi sempre m'han agradat aquests tipus de feines, potser és per això que sempre he tingut un gran interés pel meu rebesavi matern.

Una de les coses que el meu avi explica és que era pagès. Va treballar d'hortolar en unes hortes molt grans. Aquestes hortes eren propietàries de la 3a fortuna d'Espanya, d'un senyor anomenat Carles Casadas de Códol.

Ramón Plujà Ferrarós (esquerra)
 i
 Ramón Plujà Fábregas (dreta)
L'altre dia el meu avi m'explicava records que tenia de Ramón Plujà Ferrarós. I un dels destacats era quan s'asseia al llindar de la porta fumant. Em deia que el  seu avi era un fumador empedreit. També em va esmentar que va viure 102 anys, o sigui, que l'hàbit de fumar no li va fer cap mal, perquè va morir en plena salut.

Una de les coses que també sé sobre ell és que va nèixer l'any 1882. Es va casar amb Catalina Elias i Ribes, i va tenir un fill, en Pere Plujà Elias, que era el meu besavi.

Recordo que el meu avi explicava que un dia, una tarda de tempesta, el seu avi estava assegut a la porta entreoberta del garatge, quan va caure un llamp al pati i li va partir el bastó que tenia recolzat al seu costat i ell en va sortit sa i estalvi.

Aquest text, és un recull dels petits detalls que sé sobre el meu rebesavi. Espero que, de mica en mica, en vagi aprenent més.

Jo crec que Ramón Plujà Ferrarós era una persona treballadora, estalviadora, amable, sincera, segura d'ella mateixa...

M'agradaria haver-lo conegut, crec que és un bon exemple a seguir.

dissabte, 16 de novembre del 2013

A MANERA DE PRELUDI

Avui, el meu avi fa setanta-tres anys. El meu avi està bé de salut, mira la tele, llegeix el diari i de tant en tant, s'entreté amb algun llibre. L'única dolença que té, a part de la vellesa, és un dolorós dolor a la cama esquerra; és per això que fa temps que no treballa a l'hort.

Vaig pensar, dies enrere, que un fet com aquest -em refereixo a fer setanta-tres anys- era un esdeveniment digne de ser celebrat. Aquesta celebració consistiria en anar a dinar a cals avis, a Torroella de Fluvià.

Per donar un aire més festiu a la diada aniríem a buscar uns xuixos de crema -dels que li agraden a l'avi- amb les corresponents espelmes, a la pastisseria "Maia" de Figueres.

Aquest matí, a les deu, li hem portat un magnífic regal. Era una dessuadora que li serviria per protegir-se del fred de l'hivern. Més tard, a quarts de dues del migdia, tots plegats, hem començat a preparar la taula. Làvia havia preparat diferents menjars i els altres els posàvem a taula. La taula estava ben plena, magnífica, brillant. Tot seguit va començar el gran dinar.

Ramón Plujà Fábregas. ( 7 anys)
Vam menjar alegrement aquest dolç deliciós. I en acabar, tots plegats, vam felicitar l'àvia pels grans plats que havia fet per dinar. Tot seguit, li vam portar a l'avi, el gran xuixo de crema amb les setanta-tres espelmes corresponents.

En finalitzar l'esdeveniment, tothom va tornar cap a casa, menys la meva mare, les meves germanes i jo, que ens vam quedar a dormir a cals avis.

El meu avi ha tingut una vida plena, tot i que no ha inventat res d'important. Ha estat una persona normal i corrent. Ell, com milers de nois, ha representat un tipus callat d'home, ben educat, simpàtic, religiós i de conviccions morals fermes.

En quedar-nos sols, he agafat una llibreta i un bolígraf i li he demanat que m'expliqués com havien estat els seus setanta-tres anys de vida. Semblava com si l'avi, un senyor de Torroella de Fluvià, estigués esperant les meves paraules. Amb gran tranquil·litat, com l'aigua clara que brolla per la muntanya, m'ha dictat tot això que vosaltres ara llegireu.