PARE I FILL

Pere Plujà Elias era el pare del meu avi. Va néixer a Torroella de Fluvià l'any 1910. Era una persona amistosa, honrada, recte i sobretot molt educada. El meu avi m'explicava que durant tota la seva vida mai l'havia sentit dir cap mena de "paraulota" o renec. I com que, d'aquest fet, en tinc una gran curiositat, m'agradaria conèixer-lo molt més.

Pere Plujà Elias (esquerra)
Maria Fàbregas Ayats
 i
Ramón Plujà Fàbregas (dreta)

Pere Plujà treballava a Obres Públiques. Era l'encarregat de les carreteres de la província de Girona. També podem afirmar que era un gran actor de teatre, tan, còmic com dramàtic. A més li agradava molt el món de la literatura. Era un bon lector i escriptor de poesia.

Un dels seus grans amics era en Jaume Feliu. Ells dos es coneixien de tota la vida, i com que vivien a la mateixa vila, podien quedar per fer petar la xerrada. Com que el meu besavi era una persona molt oberta i amistosa, tenia molts més altres amics com per exemple: en Martí Roc o en Juli Bonet.

Un dels petits detalls que sé sobre el meu besavi és que va ser ferit greument a la batalla de l'Ebre, l'any 1939. Va fer la guerra com a tinent de l'exèrcit Republicà.

Pere Plujà volia que el seu fill, Ramón Plujà Fábregas, estudiés molt i fés una carrera. Això no implicava que no l'ajudés a treballar l'hort.

Penso que moltes de les estones que el meu avi va passar amb el seu pare s'aniran descobrint a poc a poc en aquest bloc que estic escrivint i que vosaltres també acabareu llegint.

BESCANÓ-TORROELLA DE FLUVIÀ-BESCANÓ

No sé massa coses sobre el meu rebesavi, Ramón Plujà Ferrarós. Jo, per mala sort, no el vaig poder conèixer, perquè quan jo vaig nèixer ell ja era mort. Pel que m'explica el meu avi, Ramón Plujà Fàbregas, era un especialista en l'hort. I com que a mi sempre m'han agradat aquests tipus de feines, potser és per això que sempre he tingut un gran interés pel meu rebesavi matern.

Una de les coses que el meu avi explica és que era pagès. Va treballar d'hortolar en unes hortes molt grans. Aquestes hortes eren propietàries de la 3a fortuna d'Espanya, d'un senyor anomenat Carles Casadas de Códol.

Ramón Plujà Ferrarós (esquerra)
 i
 Ramón Plujà Fábregas (dreta)

L'altre dia el meu avi m'explicava records que tenia de Ramón Plujà Ferrarós. I un dels destacats era quan s'asseia al llindar de la porta fumant. Em deia que el  seu avi era un fumador empedreit. També em va esmentar que va viure 102 anys, o sigui, que l'hàbit de fumar no li va fer cap mal, perquè va morir en plena salut.

Una de les coses que també sé sobre ell és que va nèixer l'any 1882. Es va casar amb Catalina Elias i Ribes, i va tenir un fill, en Pere Plujà Elias, que era el meu besavi.

Recordo que el meu avi explicava que un dia, una tarda de tempesta, el seu avi estava assegut a la porta entreoberta del garatge, quan va caure un llamp al pati i li va partir el bastó que tenia recolzat al seu costat i ell en va sortit sa i estalvi.

Aquest text, és un recull dels petits detalls que sé sobre el meu rebesavi. Espero que, de mica en mica, en vagi aprenent més.

Jo crec que Ramón Plujà Ferrarós era una persona treballadora, estalviadora, amable, sincera, segura d'ella mateixa...

M'agradaria haver-lo conegut, crec que és un bon exemple a seguir.

A MANERA DE PRELUDI

Avui, el meu avi fa setanta-tres anys. El meu avi està bé de salut, mira la tele, llegeix el diari i de tant en tant, s'entreté amb algun llibre. L'única dolença que té, a part de la vellesa, és un dolorós dolor a la cama esquerra; és per això que fa temps que no treballa a l'hort.

Vaig pensar, dies enrere, que un fet com aquest -em refereixo a fer setanta-tres anys- era un esdeveniment digne de ser celebrat. Aquesta celebració consistiria en anar a dinar a cals avis, a Torroella de Fluvià.

Per donar un aire més festiu a la diada aniríem a buscar uns xuixos de crema -dels que li agraden a l'avi- amb les corresponents espelmes, a la pastisseria "Maia" de Figueres.

Aquest matí, a les deu, li hem portat un magnífic regal. Era una dessuadora que li serviria per protegir-se del fred de l'hivern. Més tard, a quarts de dues del migdia, tots plegats, hem començat a preparar la taula. Làvia havia preparat diferents menjars i els altres els posàvem a taula. La taula estava ben plena, magnífica, brillant. Tot seguit va començar el gran dinar.

Ramón Plujà Fábregas. ( 7 anys)

Vam menjar alegrement aquest dolç deliciós. I en acabar, tots plegats, vam felicitar l'àvia pels grans plats que havia fet per dinar. Tot seguit, li vam portar a l'avi, el gran xuixo de crema amb les setanta-tres espelmes corresponents.

En finalitzar l'esdeveniment, tothom va tornar cap a casa, menys la meva mare, les meves germanes i jo, que ens vam quedar a dormir a cals avis.

El meu avi ha tingut una vida plena, tot i que no ha inventat res d'important. Ha estat una persona normal i corrent. Ell, com milers de nois, ha representat un tipus callat d'home, ben educat, simpàtic, religiós i de conviccions morals fermes.

En quedar-nos sols, he agafat una llibreta i un bolígraf i li he demanat que m'expliqués com havien estat els seus setanta-tres anys de vida. Semblava com si l'avi, un senyor de Torroella de Fluvià, estigués esperant les meves paraules. Amb gran tranquil·litat, com l'aigua clara que brolla per la muntanya, m'ha dictat tot això que vosaltres ara llegireu.