BESCANÓ-TORROELLA DE FLUVIÀ-BESCANÓ

No sé massa coses sobre el meu rebesavi, Ramón Plujà Ferrarós. Jo, per mala sort, no el vaig poder conèixer, perquè quan jo vaig nèixer ell ja era mort. Pel que m'explica el meu avi, Ramón Plujà Fàbregas, era un especialista en l'hort. I com que a mi sempre m'han agradat aquests tipus de feines, potser és per això que sempre he tingut un gran interés pel meu rebesavi matern.

Una de les coses que el meu avi explica és que era pagès. Va treballar d'hortolar en unes hortes molt grans. Aquestes hortes eren propietàries de la 3a fortuna d'Espanya, d'un senyor anomenat Carles Casadas de Códol.

Ramón Plujà Ferrarós (esquerra)
 i
 Ramón Plujà Fábregas (dreta)

L'altre dia el meu avi m'explicava records que tenia de Ramón Plujà Ferrarós. I un dels destacats era quan s'asseia al llindar de la porta fumant. Em deia que el  seu avi era un fumador empedreit. També em va esmentar que va viure 102 anys, o sigui, que l'hàbit de fumar no li va fer cap mal, perquè va morir en plena salut.

Una de les coses que també sé sobre ell és que va nèixer l'any 1882. Es va casar amb Catalina Elias i Ribes, i va tenir un fill, en Pere Plujà Elias, que era el meu besavi.

Recordo que el meu avi explicava que un dia, una tarda de tempesta, el seu avi estava assegut a la porta entreoberta del garatge, quan va caure un llamp al pati i li va partir el bastó que tenia recolzat al seu costat i ell en va sortit sa i estalvi.

Aquest text, és un recull dels petits detalls que sé sobre el meu rebesavi. Espero que, de mica en mica, en vagi aprenent més.

Jo crec que Ramón Plujà Ferrarós era una persona treballadora, estalviadora, amable, sincera, segura d'ella mateixa...

M'agradaria haver-lo conegut, crec que és un bon exemple a seguir.